Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: i van veure la glòria de Jesús

D. 2n de Quaresma C 

(16 març 2025)

1. Llegim el text (Lc 9,28b-36)

²⁸Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. ²⁹Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. ³⁰Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, ³¹que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. ³²A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. ³³Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. No sabia què deia. ³⁴Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. ³⁵Llavors va sortir del núvol una veu que deia: Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. ³⁶Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

La transfiguració de Jesús s’esdevé davant els ulls de Pere, Joan i Jaume, els tres deixebles que són testimonis dels esdeveniments cabdals del ministeri de Jesús.

El quadre lucà consta de quatre escenes: (1) La introducció espaciotemporal (Lc 9,28): el vuitè dia (el dia de la resurrecció), mentre Jesús prega (com al baptisme), a la muntanya (lloc de teofania i revelació); i amb els testimonis: Pere, Joan i Jaume. (2) La visió (Lc 9,29-32): la transfiguració de Jesús i l’aparició de Moisès i Elies; Lluc nota que, tot i la son, Pere i companys veuen la glòria de Jesús i els dos homes que conversen amb ell (9,32). (3) El cim de la visió (Lc 9,33-36): amb la intervenció de Pere (la veu de l’Església), l’aparició d’un núvol (la presència misteriosa del Senyor), la veu que revela la identitat de Jesús i que convida a escoltar-lo, la reacció d’esglai dels tres testimonis (Lc 9,34). (4) El final de la teofania (Lc 9,36); quan baixen de la muntanya. Mentre Mateu i Marc noten que Jesús demana silenci, Lluc indica que els testimonis guarden silenci per pròpia iniciativa. D’altra banda, Lluc omet l’escena del diàleg entre Jesús i els testimonis sobre el significat de l’esdeveniment (Mt 17,10-13; Mc 9,11-13).

La veu misteriosa, ressò de la teofania del baptisme (Lc 3,21b-22), corregeix i resitua la interpretació de Pere (la veu dels Dotze), que tendiria a posar al mateix nivell Jesús i els protagonistes de la revelació bíblica, Moisès i Elies. Jesús actualitza Llei i Profetes, i ara i ací, és la cabana de la presència i de l’encontre amb Déu. A més, la missió de Jesús és única i definitiva, per això els testimonis no veuen ningú més que Jesús, tot sol (Lc 9,36).

Aquest relat, tot i que recull imatges de les teofanies bíbliques i de les visions apocalíptiques, manifesta la novetat de l’esdeveniment Jesús, Fill de Déu i Fill de l’home, que és del món diví, però que viu i mor en la història humana. La transfiguració anticipa ja la glòria del darrer dia (primer i vuitè), ja present en el Jesús que fa camí amb ells. El Pare confirma als tres testimonis que Jesús és el seu Fill, el seu elegit, el Servent anunciat per Isaïes (Is 42,1). En efecte, el Pare testifica que el seu Fill Jesús manifesta d’una manera única i definitiva la seva voluntat revelada en la Llei i els Profetes; per això, anima a escoltar-lo (Dt 18,15).

3. Pensem-hi. He fet cap experiència de gaudi inexplicable pel trobament amb Jesús en la pregària o en un recés? Què m’aporta Jesús en el meu camí, en la meva vida i acció?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: L’Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable

 

D.1r de Quaresma C 

(9 de març 2025)

1. Llegim el text (Lc 4,1-13)

¹Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert ²durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. ³El diable li digué: Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. ⁴Però Jesús li va respondre: L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa. ⁵Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món ⁶i li digué: Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. ⁷Adora’m i tot serà teu. ⁸Jesús li respongué: Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell. ⁹Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del temple i li digué: Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. ¹⁰Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te. ¹¹I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres. ¹²Jesús li contestà: Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu. ¹³Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al temps oportú.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

Lluc teixeix l’escena de les temptacions de Jesús amb la del seu baptisme i la seva genealogia, Jesús és temptat precisament perquè és el Fill de Déu. I la situa abans de l’inici del seu ministeri públic. El fet que Jesús sigui ple de l’Esperit connecta aquesta escena amb la del baptisme i amb la de la sinagoga de Natzaret, sense oblidar que Lluc ja ha presentat Jesús actuant per tot Galilea, ple de l’Esperit (Lc 4,14-15).

Les temptacions recorden tres moments del camí d’Israel: el mannà al desert (Ex 16), el do de la terra (Dt 34,1-4) i l’aigua de la roca (Ex 17,1-7). On Israel havia fallat per la seva desobediència, Jesús en surt victoriós per la seva obediència. Lluc, al contrari de Mateu, no segueix l’ordre de la narració bíblica del poble cap a la terra promesa, el modifica a fi de situar l’última a Jerusalem, el lloc central de la seva obra.

Les temptacions qüestionen els tres pilars de la fe jueva: la Paraula de Déu, la Terra i el Temple. El diable, que confon i divideix, vol impedir que Jesús faci present la Paraula, el Regne (la Terra) i la glòria del Senyor (el Temple). I alhora expressen l’oposició a la persona de Jesús,  el Fill de Déu, el Déu humanitzat.

La 1a. el pa. El diable suggereix a Jesús que posi la paraula al seu servei i manifesti clarament la seva identitat, prescindint de fer la voluntat del seu Pare. Jesús replica que l’obediència a la Paraula de Déu és l’aliment, ara i aquí (cf. Dt 8,3). La 2a. enlaire, a fi d’abastar amb la mirada tots els reialmes del món. El diable incita Jesús a la idolatria. Jesús replica amb la fe en l’únic Sobirà del món (cf. Dt 6,13). La 3a. al punt més alt del Temple. El diable vol que Jesús dubti, com Israel, que Déu li faci costat. Jesús replica refusant d’exigir un signe del fet que Déu és amb ell (cf. Dt 6,16).

És impossible provar la realitat històrica de les tres temptacions, bàsicament tenen un valor simbòlic, però això no vol dir que siguin inventades. Totes tres corregeixen una visió errònia de la identitat i missió de Jesús, i el presenten com a Fill de Déu, obedient a la voluntat del Pare, fins i tot en les proves. Lluc acaba les temptacions fixant la mirada cap al futur, el diable desapareix fins a una nova oportunitat, al moment de la passió i mort de Jesús, quan, de nou, intentarà destruir el pla de salvació de Déu.

3. Pensem-hi. Què em sedueix més: el poder? la possessivitat? la glòria de la immortalitat? I què li demano a Déu perquè m’ajudi a superar la crua realitat?