D. 2 de durant l’any C
1.
Llegim el text (Jn 2,1-11)
1El tercer dia es van celebrar unes noces a
Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. 2També hi fou convidat
Jesús, juntament amb els seus deixebles. 3Com que el vi s’acabava,
la mare de Jesús li diu: No tenen vi.
4Jesús li respon: Dona, i jo
què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora. 5La seva
mare diu als servidors: Feu tot el que
ell us digui. 6Hi havia allà sis piques de pedra destinades a
les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d’uns
cent litres cada una. 7Els diu Jesús: Ompliu d’aigua aquestes piques. Ells les ompliren fins dalt. 8Llavors
els digué: Ara traieu-ne i porteu-ne al
cap de servei. Ells li’n portaren. 9El cap de servei tastà aquella
aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho
sabien, perquè ells mateixos l’havien treta. Aleshores el cap de servei crida
el nuvi 10i li diu: Tothom
serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix
els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor. 11Així
va començar Jesús els seus senyals a Canà de Galilea. Així manifestà la seva
glòria, i els seus deixebles van creure en ell.
2.
Mirem el text i contemplem Jesús
En un banquet de noces,
Jesús es manifesta com el qui fa possible la comunió entre Déu i tota la
humanitat El signe de Canà mostra la mare de Jesús demanant l’amor de Déu per
al seu poble, que precisament el seu fill manifesta. El relat conclou amb la fe
dels primers deixebles. El primer signe de Jesús marca l’inici de la comunitat
d’amor que és l’Església i l’inici dels signes que mostren la glòria de
Jesús i teixeixen la comunió entre Jesús i els qui creuen ell.
La
indicació temporal del tercer dia assenyala la ràpida realització del
que Jesús havia anunciat abans (1,50.51), veure coses grans i el cel obert
(intervenció de Déu en la història). Les noces faciliten la presència de la
mare de Jesús i dels seus germans. D’entrada, el relat separa Jesús i els seus
deixebles dels altres invitats, inclosa la seva mare.
La
narració destaca tres escenes ben teixides: 1) la de Jesús i la seva
mare; 2) la de Jesús i els servents; i 3) la del cap de servei i
el nuvi. Al final, les paraules del cap de servei tallen el relat i mantenen el
suspens, perquè els oients es preguntin pel sentit del signe.
El
relat planteja dues qüestions, una sobre el sentit de la pregunta de Jesús a la
seva mare i l’altra sobre el significat del vi. L’hora de Jesús és la seva
glorificació (mort i resurrecció). Ara Jesús anticipa l’hora amb el signe del
vi, que expressa l’amor de Déu per al seu poble. Ara bé, la glòria de Jesús (la misericòrdia de Déu) sols es revela
als ulls de la fe. Així, el signe de Canà dona un fort impuls a la fe dels
deixebles, i suscita la fe que ha de portar els oients/lectors a descobrir la
glòria de Jesús.
Segons
el costum jueu d’aquell temps, les noces duraven una setmana, on no podia
faltar-hi vi, begut en abundància. Per això és greu que s’acabi el vi, i per al
cap de servei era un greu entrebanc. En la tradició bíblica, l’abundància de vi
és signe de l’amor misericordiós de Déu.
En
definitiva, el signe de Canà simbolitza la gratuïtat de l’amor misericordiós que
Déu Pare ofereix pel seu Fill Jesús als humans, sense demanar-los prèviament la
fe. La manifestació de la glòria de Jesús és una festa per a tota la humanitat,
i el banquet de noces que celebrem en cada Eucaristia n’és un tast.
3. Pensem-hi.
- Prego amb la
mare de Jesús perquè Déu mostri el seu amor misericordiós?
- Sentir-me estimat
per Déu m’ajuda a créixer com a persona i militant cristià?
- Descobrir l’amor
de Déu que Jesús manifesta m’obre a la fe, m’impulsa a creure?
