Santa Maria, Mare de Déu
(1 gener 2025)
1. Llegim el text (Lc 2,16-21)
Els pastors hi anaren, doncs, de pressa i
trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van
contar el que els havien anunciat d’aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava
meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i
ho meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel
que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.
Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l’infant, li van
posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el
concebés la seva mare.
2. Contemplem el misteri
Avui
s’acompleix l’esdeveniment anunciat als pastors: trobaren Maria i Josep amb
el nen a la menjadora. I un cop passats vuit dies (octava de Nadal),
és l’hora de fer realitat l’anunci de l’àngel a Maria: li posaràs el nom de
Jesús (Lc 1,31).
Ara Maria
nua el reconeixement de la visita anunciada del Senyor (la menjadora:
Is 1,3) amb la imposició del nom, que revela l’avui de la visita del
Salvador. Lluc dona més relleu a la imposició del nom que a la circumcisió;
així, els pares són obedients al designi salvador de Déu expressat per l’àngel
Gabriel.
Els pastors,
que representen els creients que miren des de la fe pasqual, és a dir, des de
la mort i resurrecció, van de pressa al lloc de la manifestació del
Salvador: Betlem (Lc 2,5) i el reconeixen com a Déu que visita el
seu poble per a salvar-lo (el troben a la menjadora: Lc 2,16). Lluc
ofereix un tast del que passa a l’Església naixent: pobres i pagans reconeixen
la visita del seu Senyor. A més, un cop l’han reconegut present, els pastors
anuncien a tothom aquesta presència (Lc 2,17-18) i se’n van tot glorificant
Déu i lloant-lo (Lc 2,20). Els pastors fan mutis. Després de
reconèixer la visita de Déu en Jesús, els creients no hem de mirar més vers
l’origen misteriós de Jesús sinó cap a la seva vida i acció, quan el trobem sol
(adult) a la sinagoga de Natzaret, a la creu.
Els oients
dels pastors manifesten admiració (Lc 2,18), reacció típica de la gent
que veu la manifestació del Salvador (Lc 2,47; 4,22.32.36; 5,26; 9,43; 11,14;
Ac 2,7-12); així, l’anunci del fet possibilita que tothom reconegui la visita
el Senyor.
Maria medita
el que veu i sent, com Jacob (Gn 37,11), i ho guarda en el seu cor, com
Daniel (Dn 7,28). ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre
mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? (Lc 24,32).
Com a tipus
del creient, Maria creu (Lc 1,45), escolta la Paraula de Déu i la
compleix (Lc 8,21) i prega amb tota l’Església, mentre espera la vinguda
de l’Esperit (Ac 1,14). Lluc presenta Maria com la creient que fa l’esforç per copsar
l’obra de Déu, tant en el que veu i sent, com en la reacció dels pastors
(els pobres i sobrants) davant el misteri de l’encarnació del seu Fill; però
també és la creient que s’assabenta pels pastors que és la mare del Salvador
(Lc 2,17). Maria va creixent en la comprensió de la identitat divina del seu
fill (Lc 2,19.51), i hi creix des de la seva obediència a la Paraula i en la
intimitat d’esclava del Senyor. És el mateix Déu qui li va obrint els
ulls de la fe.
En la figura de Maria, Lluc uneix la història de Jesús: el seu origen
misteriós, la seva vida i mort fins a entrar en la seva glòria (Lc 24,26),
amb la proclamació de la seva identitat de Senyor i Messies (Ac 2,36)
per l’Església apostòlica. Maria representa la creient que viu ben travat tot
el misteri de la fe en Jesucrist.
3. Pensem-hi
- Acullo la visita de Déu en Jesús i l’anuncio als del meu entorn?
- M’admiro de la manifestació del Salvador en la història humana?
- Escolto i medito el misteri del Nadal teixit amb el misteri de la
Pasqua?
