dimarts, 29 de gener de 2019

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble


 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/12ordinarioC4.jpg
D. 4 de durant l’any C

1. Llegim el text (Lc 4,21-30)
21Aleshores Jesús començà dient-los: Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar. 22Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: ¿No és fill de Josep, aquest? 23Ell els digué: Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.” 24I afegí : En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. 25Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, 26però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. 27I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria. 28En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; 29es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. 30Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Avui llegim la reacció de la gent de Natzaret a l’ensenyament de Jesús, a l’acompliment de l’Escriptura en Jesús. La reacció és primer positiva i després negativa. Hi ha, doncs, una progressió en la reacció del poble. L’ensenyament de Jesús, primer, s’aprova (literalment: en donen testimoni a favor) amb una certa admiració (se’n meravellen) i, al final, es refusa sota un fort clima d’hostilitat. La narració d’aquesta reacció progressiva contra Jesús mostra una acurada composició lucana. Lluc ha substituït l’anunci de la presència del Regne (Mc 1,14b-15) per l’anunci de l’acompliment de l’Escriptura en l’ensenyament de Jesús, que ha de ser acollit. El refús de Jesús pels seus veïns de Natzaret ja anticipa el gran refús que experimentarà la Paraula de Déu de part del seu propi poble, Israel.
La pregunta dels assistents: ¿No és el fill del fuster, aquest? (Lc 4,22), més que una reacció contra l’ensenyament i el poder de Jesús (com a Mc 6,3), expressa una reacció de sorpresa a la interpretació que Jesús fa de l’Escriptura, atès que proclama la irrupció de l’any de gràcia del Senyor (Is 61,2a).Davant d’aquesta pregunta, Jesús reacciona amb un antic refrany: Metge, cura’t a tu mateix! I així reconeix l’hostilitat de l’auditori i ho confirma amb un altre refrany: cap profeta no és ben rebut al seu poble. Aquí es mostra com a profeta, tot reconeixent el refús del seu poble que han experimentat dos grans profetes d’Israel, Elies i Eliseu. Ambdós actuen a favor de dos estrangers, per a indicar que la salvació de Déu s’adreça als pobres i sobrants, i s’obre a tots els pobles de la terra. Així doncs, la referència a Elies i Eliseu serveix per a fonamentar la missió de Jesús, que porta la mateixa Paraula de Déu a tots els pobles, una missió que ha de continuar l’Església, en la línia encetada pel seu mestre i Senyor Jesús i pels profetes.
Lluc acaba la narració de l’escena a Natzaret amb la marxa de Jesús (s’esfuma), se’n va (literalment: segueix el seu camí, és a dir, el camí cap al Pare). La Paraula de Déu ha de continuar obrint-se camí, i Jesús ha de fer el camí que el portarà a Jerusalem, des d’on anunciarà el baptisme de l’Església amb l’Esperit Sant (Ac 1,5b), perquè la Paraula de Déu arribi fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8).
3. Pensem-hi. Quina és la nostra reacció davant Jesús, Paraula de Déu feta realitat?
La humanitat de Jesús m’impedeix descobrir-ne la divinitat?
Quin rebuig, dubte o admiració experimenta el meu testimoniatge cristià?