dilluns, 10 d’agost de 2015

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jo sóc el pa...



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/48ordinarioB19.jpg
D. 19 de durant l’any B



1. Llegim el text (Jn 6, 41-51).

41Aleshores els jueus es posaren a murmurar d’ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel», 42i es preguntaven:—Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare! ¿Com és que ara diu que ha baixat del cel? 43Jesús els digué:—No murmureu entre vosaltres. 44Ningú no pot venir a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atreu. I a aquest, jo el ressuscitaré el darrer dia. 45En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. 46No és pas que algú hagi vist el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. 47En veritat, en veritat us ho dic: els qui creuen tenen vida eterna. 48Jo sóc el pa de vida. 49Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. 50Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. 51Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.



2. Mirem el text i contemplem Jesús

Després de l’afirmació solemne de Jn 6,35: «Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set», l’evangeli ens ofereix aquest passatge, que és un nou diàleg que n’aprofundeix l’ensenyament.

Si abans (Jn 6,24-40) els interlocutors de Jesús eren les multituds, ara el diàleg es produeix amb els jueus. Quines són les implicacions de l’afirmació poderosa de Jesús sobre el pa de vida?

Jesús, en lloc de corregir la seva incomprensió, els fa una explicació teològica i insisteix en la fe

Hi ha una primera clarificació que és important: Jesús és «el pa baixat del cel». Tot i que la imatge del pa pertany a la vida de cada dia, Jesús és únic. Ni tan sols se’l pot comparar amb el mannà miraculós que va alimentar els israelites durant el seu període del desert. Tots els qui van menjar el mannà van morir; el nodriment sols durava un dia; però com a pa baixat del cel, Jesús dóna la vida del temps futur, «perquè no mori ningú dels qui en mengen». Aquest pa del cel satisfà la fam humana ara i en el futur.

Les autoritats religioses ––«els jueus»–– murmuren, com van murmurar en el desert en temps de Moisès. La qüestió és: com pot ser que una persona de família ben coneguda digui que és de Déu? Aquesta gent no poden entendre res perquè jutgen amb saviesa humana una afirmació divina. El que els jueus saben (o es pensen saber) els aparta de l’únic coneixement que realment té importància. Tota l’evidència històrica del món i la lògica més persuasiva no és suficient; sols l’acció de Déu suscita la fe: «ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat».

El pa baixat del cel s’identifica amb la «carn» (que significa la totalitat de la persona): és un pa d’origen celestial que té la seva expressió específica i històrica en Jesús crucificat. L’aliment proposat per Jesús, doncs, té un preu molt car: inclou el cost de donar la vida per procurar vida.



3. Mirem la nostra vida i acció

Accepto la divinitat de Jesús?

Sento una atracció interior (una atracció que suscita Déu) cap a Jesús?

Crec que la meva plena trobada amb Jesús pa de vida és la comunió eucarística?