Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

 

D. 4 de Quaresma B 

(14 març 2021)

1. Llegim el text (Jn 3,14-21)

¹⁴I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, ¹⁵perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. ¹⁶Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. ¹⁷Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell. ¹⁸Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. ¹⁹La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s’han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. ²⁰Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. ²¹Però els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús, el Fill

Es tracta d’un monòleg (Jn 3,13-21) que seria una professió de fe en el designi salvador del Pare per a tota la humanitat. Hi trobem un moviment semblant al del pròleg, és a dir, després de la revelació de la Paraula, en ve la recepció, amb dues actituds: la de refús o la d’acolliment. Aleshores davant de l’amor del Pare manifestat en el seu Fill únic, hi ha dues opcions: creure en el Fill o no, acollir-lo o refusar-lo.

El Pare manifesta el seu amor i la finalitat del seu amor, és a dir, la salvació del món. El Pare dóna i envia el seu Fill únic al món com a mostra del seu amor immens. La mirada de Déu és universal. Món significa tot l’univers creat (referència a la creació: Déu veié que tot això era bo). I tots els qui creuen expressa la voluntat de Déu que ningú dels qui creuen no en sigui exclòs. Déu respecta la llibertat dels humans. No hi ha amor veritable si no hi ha llibertat.

La finalitat de l’entrega del seu Fill únic és la vida eterna per a tots els creients i la salvació del món; aquesta intenció del Pare és confirmada pel seu Fill únic al final del seu ministeri: No he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo (Jn 12,47b). La visita del Fill únic de Déu suscita una crisi, és a dir, invita a una opció que engloba tota la vida. És una opció radical, la mateixa opció que Moisès planteja al seu poble (Dt 30,15-20), l’opció que et dóna la vida i la felicitat, el Regne promès i l’estada amb el Pare. En definitiva, la revelació de l’amor del Pare lliurant el seu Fill únic, com a do gratuït per a la salvació del món, suscita una crisi en els cors de tots els qui se’l troben: se’ls convida a la fe i se’ls ofereix el do de la vida eterna.

Jesús és la llum, la veritat i el bé contra el qual lluiten les forces del mal i de la foscor.

Jesús és el Fill de l’home enlairat a la creu perquè mirant-lo, és a dir, creient-hi, tinguem vida eterna, és a dir, la mort no ens engoleixi en la seva foscor.

De la creu en neix la nova humanitat que se sosté en l’amor de Déu manifestat en l’amor fins a l’extrem de Jesús (Jn 13,1). Ningú no n’està exclòs.

3. Pensem-hi

D’una banda tenim la llibertat de l’amor de Déu que vol abraçar en el seu amor tota la humanitat per mitjà del seu Fill, és a dir, que ningú no es perdi en la foscor. I de l’altra tenim la responsabilitat de la llibertat de la persona humana d’acollir o no aquest amor per mitjà de la fe en el Fill encarnat. Quina és la meva aposta?

Apareixen dos blocs, els de la llum i els de la foscor. El mal odia la llum i estima la foscor. L’amor de Déu és la llum que posa al descobert l’estratègia del mal. Per qui m’inclino?

El darrer llibre de l'Oriol Xirinachs

 

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!

 

D. 3r de Quaresma B 

(7 març 2021)

 

1. Llegim el text (Jn 2,13-25)

¹³Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. ¹⁴En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. ¹⁵Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; ¹⁶i digué als venedors de coloms: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare! ¹⁷Els seus deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em consumeix. ¹⁸Llavors els jueus el van interrogar: Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així? ¹⁹Jesús els contestà: Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré. ²⁰Els jueus replicaren: Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies? ²¹ Però ell es referia al santuari del seu cos. ²²Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en la paraula de Jesús. ²³Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. ²⁴Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia tots ²⁵i no necessitava que ningú li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Per què Jn posa l’expulsió dels mercaders del Temple a l’inici de l’activitat pública de Jesús?

Des de l’inici, el qui és l’Anyell de Déu –l’animal sacrificat per Pasqua al Temple– ja purifica el mateix Temple, el lloc de la presència de Déu enmig del seu poble. I ho fa per anunciar que ell és el Temple nou.

El lloc de la presència de Déu és al santuari, dins del Temple, per això Jesús parla de la casa del seu Pare i del santuari del seu cos.

L’escena es desenvolupa indicant el temps (Pasqua) i el lloc (recinte del temple de Jerusalem). Després apareix el gest de Jesús amb una interpretació des de l’Escriptura (Jn 2,14-16). I seguidament tenim dues reaccions, la dels deixebles i la dels jueus, una d’admiració i l’altra de queixa (Jn 2,17-18). Però ningú no qüestiona el gest, sinó que es fixen en l’home Jesús.

Jesús respon els qui el critiquen amb un anunci solemne, però que desestimen, burlant-se’n (Jn 2,19-20). L’evangelista interpreta l’anunci de Jesús i indica que els deixebles hi van creure (Jn 2,21-22). Però no només els deixebles hi creuen, sinó també més gent, tot i que Jesús no acaba fiant-se’n (Jn 2,23-25), perquè han d’acceptar de ser provats i l’aparent fracàs de la creu.

Jesús anuncia dos esdeveniments: la destrucció del santuari i la seva reconstrucció. En la línia del profeta Jeremies, Jesús qüestiona la fe màgica en la garantia de la presència de Déu al Temple contra tot mal.

Jesús parla del seu poder de destruir i aixecar com havia anunciat Jeremies que Déu faria. Per tant, amb aquest gest simbòlic, Jesús expressa la seva pregona convicció que el seu Pare canviaria radicalment les coses.

El cos de Jesús és el mateix santuari de Déu, la casa de Déu, obert a la humanitat, on es manifesta plenament la glòria de Déu, la seva victòria sobre el mal i la mort. El cos de Crist és la porta estel·lar cap al món diví.

 

3. Pensem-hi

Jesús anuncia que el temple de Déu és la seva humanitat i que la dignitat humana no té preu (no és negociable ni s’hi negocia). Valoro la dignitat de qualsevol persona?

Recordo com els deixebles, és a dir, aprofundeixo en la meva fe en Jesús? Jesús és per a mi l’autèntica porta d’accés al món diví, al cel nou i la terra nova?

En Jesús ressuscitat, Déu és present enmig dels humans i els humans ens trobem davant Déu. Jesús no vol que negociem amb Déu ni mirem de comprar-lo. Ho faig?

Jesús vol que gaudim de la seva presència gratuïta, guaridora i humanitzadora. Ho faig?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo

 

D. 2 de Quaresma B 

(28 febrer 2021)

1. Llegim el text (Mc 9,2-10)

²Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; ³els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. ⁴Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. ⁵Pere digué a Jesús: Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. ⁶No sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. ⁷Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo. ⁸Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. ⁹Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. ¹⁰Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El sisè dia és el de la creació de l’ésser humà. La humanitat es torna a trobar davant la presència de Déu i és omplerta de la seva glòria. La muntanya és el lloc on Déu es manifesta a l’ésser humà. Hi ha tres deixebles a la muntanya, el nucli dur, que coincideix amb el nombre que cal de testimonis segons la Llei de Moisès.

Apareixen dos personatges cabdals de l’AT, Moisès i Elies, els representants de la Llei (la voluntat de Déu) i de la profecia (la interpretació de la voluntat de Déu). Conversen amb Jesús, el qui parla i actua amb l’autoritat de Déu.

Apareix el núvol signe de la presència i acompanyament de Déu. I aleshores escoltem la veu del Pare, igual com al baptisme, però aquí s’afegeix la invitació: escolteu-lo! Ara el qui diu i fa la voluntat de Déu i la interpreta és Jesús, amb la seva vida i acció. El núvol i la veu del Pare interpreten la transfiguració de Jesús i són la resposta divina a la reacció d’esglai de Pere. Les tendes tenen relació amb la festa jueva de les Tendes que recorda la intervenció de Déu en la creació i en la història, per tant, apunta al cel nou i a la terra nova. L’escena de les Tendes indica, doncs, l’arribada del Regne.

Els tres deixebles no entenen l’anunci de la resurrecció, la nova humanitat que Jesús posa en marxa vencent l’acció del mal i l’acarament amb la ignomínia de la mort a la creu, i això ho fa des de l’amor i per això ofereix el perdó sense condicions. Ho van entendre més tard, un cop ressuscitat.

L’escena respon a la pregunta sobre la identitat de Jesús, aquest que camina cap a la creu. Jesús se’ns presenta com a Nou Adam. Jesús es transfigura, no es tracta d’un ésser misteriós ni d’un àngel, sinó d’un humà, d’un humà que s’enfrontarà al mal i a la mort, però ple de la glòria de Déu, va a la foscor amb la llum de Déu que no s’apaga mai.

En el món grec els déus es transformen en humans i ara l’home Jesús és presentat com a ésser diví, del cel nou i de la terra nova. La transfiguració de Jesús apunta a la seva victòria sobre el mal i la mort, però també apunta, com a nou Adam, a la victòria de la humanitat sobre el mal i la mort. Ara i aquí, Déu ofereix en el seu Fill Jesús, l’esperança d’un cel nou i una terra nova, que no ens estalvia de fer millor aquesta terra ni les dificultats, ni el dolor ni la mort.

4. Pensem-hi. Aquest esdeveniment m’obre a l’esperança i em dóna valentia davant el dolor i la mort? Què em suggereix la invitació del Pare d’escoltar Jesús?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

 

1^er diumenge de Quaresma B 

(21 febrer 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 1,12-15)

¹²Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert. ¹³Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s’estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien. ¹⁴Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. ¹⁵Deia: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

 

2. Comprenem el text

Els tres evangelis sinòptics (Mt, Mc i Lc)  presenten el baptisme de Jesús i les temptacions com un díptic. Jesús ha estat batejat per Joan i Déu Pare l’ha presentat com a Fill seu estimat i l’Esperit Sant l’ha omplert de la seva força. I per això l’Esperit pren la iniciativa d’empènyer-lo cap al desert (Mc 1,12).

El desert indica una situació penosa, o bé un moment de temptació, un moment de crisi, d’optar o no pel camí de Jesús i del Regne.

Marc vol situar-nos en relació amb els orígens. Adam va viure al paradís amb companyia d’animals, i va ser temptat per la serp (figura de Satanàs). Els relats tradicionals jueus també parlen que els àngels servien els primers humans en el paradís. La història de la humanitat camina amb els ulls posats en els seus orígens. Jesús du a terme la utopia dels orígens. Amb el Regne de Déu, el final i l’inici de la història de la humanitat es fan presents.

Després de la caiguda, Adam comença a tenir problemes amb els animals feréstecs (Vida grega d’Adam i Eva, segle I aC). I en la versió llatina de la Vida d’Adam i Eva, Adam s’enfonsa fins al coll en les aigües del Jordà; i després de la seva expulsió del paradís passa 40 dies de penitència i té només com a menjar animals i bèsties. Els 40 dies són un nombre simbòlic (temps de crisi i discerniment).

 

3. Contemplem Jesús

Jesús és empès cap al desert per l’Esperit i hi és temptat, Adam ha estat expulsat fora del paradís per Déu perquè treballés la terra (Gn 3,23). Marc destaca la humanitat de Jesús.

Jesús s’està entre els animals feréstecs sense problemes (Mc 1,13), fent possible la utopia d’Is 11,6-10. El mateix Isaïes anunciarà la promesa del cel nou i de la terra nova (Is 65,17-25), reprenent Is 11,6-10.

Precisament l’autor del relat de la creació indica que l’ésser humà i els animals vivien en una pau paradisíaca, i tan sols s’alimentaven de vegetals (Gn 1,29-30). Ara Jesús és presentat com el nou Adam, que fa possible la utopia del paradís, amb la imatge del Regne.

Jesús emprèn, amb la força de l’Esperit, el camí del Regne, per a fer realitat l’harmonia fraternal i la pau paradisíaca que Déu vol per a tota la humanitat i per a tota la creació. Però Satanàs vol desviar-lo d’aquest camí emprès. Satanàs també vol desviar tot creient batejat del camí de Jesús que passa per la creu. Tanmateix tot creient batejat també compta amb la força de l’Esperit i el servei dels àngels.

Acabat el cicle de Joan Baptista, que havia promès que vindria el més fort (Mc 1,7), Jesús apareix com el qui du a terme la utopia dels orígens.

Jesús és més que el missatger de bones noves (Is 52,7), més que el capdavanter de l’Evangeli de Déu. El missatger i capdavanter ha estat Joan Baptista (Mc 1,2).

Jesús és el Regne en marxa, present i futur. Per això, el Regne de Déu que ara irromp en Jesús i que alhora empeny cap a la plenitud d’aquest Regne demana una decisió personal i intransferible. Implica conversió i fe.

 

4. Pensem-hi

• L’Esperit m’empeny al desert. Quin és el meu desert, avui?
• La fe em sosté en les dificultats que trobo al desert?
• Jesús apunta i fa present la utopia del Regne, però em demana una decisió que suposa convertir-me i creure en l’Evangeli. Què he de canviar per a implicar-me més en el camí del Regne?