La Sagrada Família C
1. Llegim el text (Lc 2,41-52)
41Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de
Pasqua. 42Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la
festa, tal com era costum. 43Acabats els dies de la celebració, quan
se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se
n’adonessin. 44Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de
camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; 45com
que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. 46Al cap de
tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei,
escoltant-los i fent-los preguntes. 47Tots els qui el sentien es
meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. 48En veure’l allà, els seus pares
van quedar sorpresos, i la seva mare li digué: Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et
buscàvem amb ànsia. 49Ell els respongué: Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu
Pare? 50Però ells no comprengueren aquesta resposta. 51Després
baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això
en el seu cor. 52Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia
el favor de Déu i dels homes.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
El relat destaca la incomprensió
de Josep i Maria davant el misteri del fill. El procés de comprensió és,
certament, llarg i difícil, un procés a fer per tots els deixebles (Lc 9,45;
18,34), sols comprendrem des de la llum de Pasqua (Lc 24,25-26) i de Pentecosta
(Ac 2).
Lluc emmarca l’escena situant-nos davant
d’un Jesús amb dotze anys a Jerusalem amb motiu de la Pasqua, una de les tres
festes de pelegrinatge, les altres dues eren la Pentecosta i la festa dels
Tabernacles (Ex 23,14-17; Dt 16,16). Amb motiu d’aquestes festes, molts jueus
pujaven a Jerusalem. I conclou l’escena (Lc 2,51-52), recordant-nos que Jesús
torna a Natzaret, des d’on ha vingut amb els pares i on Jesús creix també com a
creient i amb el favor de Déu, com Samuel (1Sa 2,26); però també que Maria ha
d’anar esbrinant (Lc 2,51b) les misterioses paraules que l’ancià Simeó li havia
dit sobre la missió de Jesús (Lc 2,34-35).
Tot el relat condueix al Temple, on
Jesús desvela el seu misteri als seus pares, i ells reaccionen amb la incomprensió.
Jesús hi havia anat de petit (Lc 2,22-38). Les narracions de la infància lucanes
comencen al Temple (Lc 1,8-23) i el seu primer llibre acaba al Temple (Lc
24,53). Jesús puja a Jerusalem arribat a l’adolescència i, un cop adult,
decideix tornar a pujar-hi, també des de Galilea (Lc 9,51-19,44; fent el viatge
amb els deixebles); i des de Jerusalem (lloc de la presència de Déu en el
Temple), manifestarà la seva identitat i missió (Lc 19,45-24,53): la salvació
del Senyor ha visitat el seu poble.
Jesús revela als
seus pares quina és la seva relació amb Déu, és a dir, la seva condició de Fill,
obedient a la voluntat del seu Pare. Així, s’afirma el vincle singular
entre Jesús i Déu Pare. El fet que Maria es refereixi a Josep com a pare
de Jesús (Lc 2,48), suggereix que Lluc recull un relat que desconeix la
concepció virginal de Jesús (després d’haver-la afirmat: Lc 1,35), i així
destaca millor la incomprensió de Josep i Maria, quan afirma que havia
d’estar a casa del meu Pare. Jesús
es troba a casa al Temple, lloc de la presència de Déu enmig del seu poble.
Jesús és humà i diví alhora.
3. Pensem-hi
Com em situo davant Jesús, que es
manifesta com a home com nosaltres i alhora Déu?
Com contemplo el misteri de
l’encarnació, és a dir, que Déu s’hagi fet un de nosaltres, també en procés de ser
estimat i educat i de creixement i d’aprenentatge humà?
