diumenge, 26 de juny del 2016

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: els envià de dos en dos



http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/38ordinarioC14.jpg
D. 14 de durant l’any C

1. Llegim el text (Lc 10,1-12.17-20)
1Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar.
2Els deia: La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. 3Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. 5Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” 6Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. 7Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. 8Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, 9cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” 10Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: 11“Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” 12Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.
17Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien: Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.18Jesús els digué: Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. 19Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. 20Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.

2. Mirem el text i contemplem Jesús
Jesús ha emprès el camí a Jerusalem amb els deixebles. Durant el camí, Jesús i els deixebles anuncien i fan present el Regne. No s’ indica, però, d’on parteixen els deixebles per a la missió ni des d’on tornen, sols s’indica que parteixen de Jesús i hi tornen. Quan era a Galilea, Jesús ja havia enviat els Dotze a anunciar i fer present el Regne. Ara hi envia més deixebles, significant que la missió és de tots els seguidors i que s’adreça a tots els pobles de la terra, destinats a acollir la visita de Déu en Jesús, el do de la pau ofert en Jesús, la mateixa Paraula de Déu en la pròpia llengua. És tota l’Església l’enviada a tots els pobles. Per tant, Lluc suggereix que el camí de l’Església passa per la missió.
La missió eclesial té com a trets singulars la urgència i dedicació exclusiva al Regne, la possibilitat del refús i la importància de l’oració. La missió eclesial no depèn només del treball dels enviats, sinó també de la fidelitat en l’oració (obertura a l’acció de Déu i reconeixement de la seva presència), i de la confiança en el Senyor que envia. La fidelitat i la confiança ajuden a acceptar tant l’hospitalitat de la gent com el seu refús. Ara bé, la pau (la salvació que Déu regala en la seva visita) no s’esfuma si no és rebuda o acollida, sinó que retorna al qui l’ha donada, sense perdre res de la seva frescor original i actual.
Els deixebles no s’han de desanimar mai en el camí que els cal recórrer amb Jesús, fins que el do de la pau arribi arreu de la terra. Ara i ací, els missioners no donen res més que el que Jesús ressuscitat els regala: Pau a vosaltres, amb l’alegria que implica i amb la confiança en la victòria de Jesús sobre el poder del mal. Heus ací que ja és una realitat: El Regne de Déu és a prop vostre.
Després de l’acció evangelitzadora, els Dotze i els setanta-dos expliquen Jesús el que han fet i descobert. Tornen tots contents.
Jesús envia els seus deixebles a anunciar i fer present el Regne. Per això el mal retrocedeix. La presència del Regne porta la pau i la pau venç el mal. Jesús s’atura a valorar l’acció. L’èxit de la missió no està en la destrucció del poder de Satanàs, sinó en l’actualització de la salvació de Déu, és a dir, que la pau, fruit de l’amor i de la llibertat, avanci. El que importa és tenir el nom escrit en el cel, gaudir per sempre de la pau.

3. Mirem la nostra vida i acció
Tota acció és transformadora si anunciem i fem present el Regne de Déu. N’he fet experiència? Quan? Com?
Per què valorar tota acció és important?